17 de junio de 2016

Com la llum d'una estrella que s'apaga.

La foscor de la nit la va veure nàixer i la claror del día la va amagar. Va brillar fins l'últim sospir de la lluna i temps després de desaparèixer, la seua llum seguia al cel. Mai hagues pogut anar-se'n del tot perquè va tindre tanta llum que sempre hi estaria present. Però, mentre el foc acabava poc a poc amb tot al seu pas, pareixia que era el dia que la faria desaparèixer per sempre. No obstant això, anys després quan el bosc tornava a ser verd, allí seguia el seu record. Per sempre al cel, l'estel més brillant. 










Viñeta de Joan Turu.
@monicasmenero
Sempre A🌟

No hay comentarios:

Publicar un comentario