Ir al contenido principal

Mantindre la infancia.


-Oh -el mira rient- O siga que t'has fet vell, quina llàstima.
-Però que no ens fem tots vells?
-Per supost que no, tots creixem pero, la resta és una elecció personal.

Complir anys no deuria ser sinònim a deixar de ser xiqueta. El xiquet que tots porten dins i la xiqueta que totes portem dins deuria estar amb nosaltres tota la vida. 

¿Soterra la resposanbilitat el nostre esperit adventurer?

¿la poca vergonya?

¿el nostre somriure sincer?

Ens passem tota la infancia desitjant ser majors i quan arriba el moment de ser majors només volem tornar a ser xicotets.

Una vegada tots vam voler majors per no fer cas als pares, volíem llibertat i no obligacions. Curiós fet ja que, amb el pas del temps deditjem tornar on teníem menys llibertat pero també menys obligacions. On les màximes preocupacions eren pintar bé i jugar amb les joguines. Perquè l'infancia és una època massa bona per oblidar-la.



@monicasmenero

Comentarios