Ir al contenido principal

"La historia és nostra."

Fills dels 80 i dels 90
i algun incombustible dels naixcuts en els 70.
Alguns repetien com un mantra
que no tenim ni idea,
ni valors, ni una gota d’esperança!
Que som generació perduda, que tenim la cara dura,
que per culpa nostra tremola l’estructura
d’un País Valencià que ha viscut sense mesura.
Ens van gravar al cap, a foc la transició
per l’estabilitat de la seua nació, una Constitució
en la què no creiem, els fills dels que cridaven Otan No.
Records de la Ruta Destroy non stop,
resonen al meu discman “a piñón” Depeche Mode.
Vam passar del roig al blau pegant-li a la pilota de calbot
amb l’estatut del “meninfot”!



Crec que no hi ha una cançó millor que "la historia ja és nostra" de Aspencat que retracte tant bé la situació sociopolítica de la Comunitat Valenciana en les últimes décades. Hem vist com Espanya ha viscut molt de temps per damunt de les seues posibilitats o això estem farts i fartes d'escoltar des de que va esclatar la crisi econòmica. Un aeroport sense avions, una pista de Fórmula 1 sense cap fórmula que permetera pagar-la, acollir la America's Cup, la Ciutat de les Arts i les Ciències que tremola sobre la seua pròpia estructura... I molts imputats o investigats en el govern valencià.

Ja ens hem llevat la camisa de força,
tenim un tronc amb tres segles d’escorça,
les nostres branques amunt per arribar més lluny
que l’alegria ja és nostra!
Hem dibuixat a l’horitzó una gran porta que ens mostra,
que el llarg camí ja no importa.
Les nostres mans ben amunt per arribar més lluny,
perquè la història ja és nostra!

L'educació s'ha convertit en un negoci,
la nostra ignorància, serà el seu soci,
ens volen baix de la seua hipnosi,
la nostra inteligència, la seua psicosi.
Jugar al carrer s'ha convertit en un record,
hi ha poca pasta, fem un aeroport.
Ningú pot entendre que és el que passa,
prompte tindrem estació de la NASA.
Han demostrat saber suma tres més dos,
Circuit del Motor, Instituto Nóos,
la Ciutat de les Arts i les Ciències
i un altra família farta de penitències.
Formula 1, America’s Cup i va fent-se gran el forat,
i cada vegada més gran la diferència, solten els gossos, sereu els caçats.



"Som molt lúdics, per a bé i per a mal, i la falta de rigor s'ha traduit en falta de fiscalizació" diu el còmic de Sueca; Eugeni Alemany. Davant de tanta corrupció i falsetat la gent és pregunta si la Comunitat Valenciana s'ha convertit en un terra de saqueig.

Ja ens hem llevat la camisa de força,
tenim un tronc amb tres segles d’escorça,
les nostres branques amunt per arribar més lluny
que l’alegria ja és nostra!
Hem dibuixat a l’horitzó una gran porta que ens mostra,
que el llarg camí ja no importa.
Les nostres mans ben amunt per arribar més lluny,
perquè la història ja és nostra!

Ahí radica la importancia de Aspencat que ha sabut retractar cada un d'aquestos escàndols fent just el que és necessari en temps de sèquia cultural. Actors i actrius de la fam, escriptors i escriptores que busquen innovar i música que dona veu a la veu del poble silenciada. La cultura està desperta i no vol dormir. Ara vol retractar les injusticies, combatir-les i no deixar-les silenciades.

Hem vist finals de segles
i noves banderes,
Reagan i Tatcher i la Guerra dels Balcans,
hem vist caure dos torres
i estudiants contra porres,
bales de goma contra els somnis africans.
Hem vist Ruanda “dessangrada” i una segona Intifada,
la corrupció instal·lada i altra dona assassinada més,
de Vinaròs a Guardamar sense frens,
som joves utòpics caminant “al revés”!


@monicasmenero

Comentarios