29 de febrero de 2016

Mentre cau la neu.


-Morella- (Fotografía de Bernabé Sangüesa)

Cau la neu i el vent fa tremolar les finestres. Fora hi ha un temporal que es separat de la calidesa de la llar per un abisme de fusta; la porta. Fora fred, soletat. La blancor ho neteja tot, sa casa, el carrer, el seu poble. Ni el més atrevit, s'atreveix a surtir al carrer.

Al gitar-se ningú esperava despertar-se amb la imatge que s'han trobat. La neu els ha agafat de sorpresa. Ja no l'esperaven.  No hi ha escola i les carreteres estàn tallades.

I en mig del temporal, una parella no pot tornar a casa i ha allargat la seua estancia. Volen isir a mirar com el poble ha deixat d'exisitr per convertir-se en una silueta blanca. Un jove obri la mà i espera a que la neu li caiga damunt per sonriure.

Els xiquets estàn intranquils, volen isir i fer un olaf o pot ser una lluita de boles de neu ¿Qui sap? La neu enguany s'ha fet esperar i ells no volen esperar ni un minut més.

En una casa de la plaça una dona conta a la seua neta com es va enamorar del seu avi quan eren joves i nevava abans de nadal i no després de febrer.


@monicasmenero

No hay comentarios:

Publicar un comentario